Potser l'error hagi estat aquest: repetir-ho massa. Saps que estic buit? ¿Que se me'n fot que estiguis lluny? Imagina't! Tot és inútil, fins i tot la teva presència. Si hi fossis, res no canviaria. Tot és inútil, fred, blanc, distant. He escopit a la pica un gargall transparent que s'ha fugat pel forat. M'he eixugat la boca, m'he rentat les mans (em cal fer alguna cosa) i he tornat a la cambra.
(ressenya d'una depressió suïcida)
No marxarem pas, va dir, hem decidit fugir del món urbà i fundar una comunitat en un lloc allunyat dels fums i les enveges, de les angoixes i les pors, un món on tots siguem germans (i en dir això va obrir els braços, va somriure, va mirar el cel una llarga estona i continuà xerrant): hem vingut aquí a construir la nostra comunitat. I mentre deia això, els seus companys començaven a desmuntar el vaixell i a treure'n les fustes, i amb aquestes fustes començaven a bastir murs i sostres.
(sobre la futilitat dels desigs humans)
(ressenya d'una depressió suïcida)
No marxarem pas, va dir, hem decidit fugir del món urbà i fundar una comunitat en un lloc allunyat dels fums i les enveges, de les angoixes i les pors, un món on tots siguem germans (i en dir això va obrir els braços, va somriure, va mirar el cel una llarga estona i continuà xerrant): hem vingut aquí a construir la nostra comunitat. I mentre deia això, els seus companys començaven a desmuntar el vaixell i a treure'n les fustes, i amb aquestes fustes començaven a bastir murs i sostres.
(sobre la futilitat dels desigs humans)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada