Jo tinc dins meu una fibra sensible que em diu que no hi ha res d'això; sé, per instint, que la seva reserva prové d'una aversió a les mostres ostentoses dels sentiments, a les manifestacions de simpatia mútua. Pot estimar i odiar de manera igualment encoberta, i considera una espècie d'impertinència que algú també l'estimi o l'odiï. Però no, vaig massa de pressa. Li estic atorgant gratuïtament els meus propis atributs.
dimarts
temps difícils (charles dickens)
En aquests mots es trobava el secret de l'art mecànic i misteriós de conrear la raó sense rebaixar-se mai a ocupar-se dels sentiments i dels afectes. Cal no preguntar-se mai res.
No m'ha quedat ni la més lleugera predilecció per res. Us asseguro que no dono la més mínima importància a cap opinió. El resultat de la llarga sèrie d'avorriments que he hagut de suportar, és la convicció (encara que potser el mot és massa "actiu" per expressar el meu sentiment vagarós sobre aquesta qüestió) que qualsevol conjunt d'idees pot fer tant de bé o tant de mal com qualsevol altre. Hi ha una família anglesa que té una encisadora divisa italiana: "Allò que serà, serà." Heus ací l'única veritat!
Potser té remordiments de consciència, si és que existeix, això de la consciència. En sento parlar tan sovint, que m'inclino a dubtar de la seva existència.
No m'ha quedat ni la més lleugera predilecció per res. Us asseguro que no dono la més mínima importància a cap opinió. El resultat de la llarga sèrie d'avorriments que he hagut de suportar, és la convicció (encara que potser el mot és massa "actiu" per expressar el meu sentiment vagarós sobre aquesta qüestió) que qualsevol conjunt d'idees pot fer tant de bé o tant de mal com qualsevol altre. Hi ha una família anglesa que té una encisadora divisa italiana: "Allò que serà, serà." Heus ací l'única veritat!
Potser té remordiments de consciència, si és que existeix, això de la consciència. En sento parlar tan sovint, que m'inclino a dubtar de la seva existència.
la soledad de los números primos (paolo giordano)
Ocurría en las películas y ocurría en la vida real, todos los días. La gente no perdía el tiempo, se aferraba a unas pocas casualidades y fundaba sobre ellas su existencia.
el mesurament del món (daniel kehlmann)
O homes voladors, va dir el soldat.
Humboldt va somriure.
Molts éssers volaven, va dir el soldat, i ningú no hi trobava res d'estrany. En canvi, ningú no havia vist mai que una muntanya es posés dreta.
Les persones no volen, va dir Humboldt. Encara que ho veiés, no s'ho creuria.
¿I allò era ciència?
Sí, va dir Humboldt, exactament allò era ciència.
Humboldt va somriure.
Molts éssers volaven, va dir el soldat, i ningú no hi trobava res d'estrany. En canvi, ningú no havia vist mai que una muntanya es posés dreta.
Les persones no volen, va dir Humboldt. Encara que ho veiés, no s'ho creuria.
¿I allò era ciència?
Sí, va dir Humboldt, exactament allò era ciència.
la campana de vidre (sylvia plath)
La visió que vaig tenir tot seguit va ser la d'una sabata d'algú.
Era una sabata consistent, de cuir negre esquerdat, i prou vella, amb foradets que hi dibuixaven ones de petxina i un polit apagat, i m'apuntava. Semblava estar plantada en una dura superfícia verda que em feia mal al pòmul dret.
L'únic problema era que l'església, fins la catòlica, no t'omplia el tot de la vida. Per molt que t'agenollessis i resessis, encara et calia menjar tres cops al dia i trobar una feina i viure al món.
Era una sabata consistent, de cuir negre esquerdat, i prou vella, amb foradets que hi dibuixaven ones de petxina i un polit apagat, i m'apuntava. Semblava estar plantada en una dura superfícia verda que em feia mal al pòmul dret.
L'únic problema era que l'església, fins la catòlica, no t'omplia el tot de la vida. Per molt que t'agenollessis i resessis, encara et calia menjar tres cops al dia i trobar una feina i viure al món.
las tribulaciones del estudiante Törless (robert musil)
Anhelaba sentir por fin algo concreto en su interior; necesidades definidas que establecieran una clara distinción entre el bien y el mal, entre lo útil y lo inútil; anhelaba una capacidad de elección aun cuando pudiera equivocarse; es decir, prefería en cualquier caso equivocarse a ir por el mundo sólo con la sensibilidad a flor de piel.
Dicen que existe un momento así, en el que uno se inclina, reúne energías, contiene el aliento, un instante de supremo silencio que se da en la tensísima intimidad de dos personas.
Cierra uno los ojos, deja uno por un momento de ser y, no obstante, se encuentra luego con seguridad al otro lado del abismo. A decir verdad, hace ya mucho que deberíamos estar desesperados, pues nuestro saber en todos los aspectos presenta semejantes abismos y no viene a ser otra cosa que una serie de fragmentos de puente que se extienden por un océano insondable.
Por fin, como no encontraba nada dentro de sí mismo, dirigió su curiosidad otra vez a los hechos que pudieran llegarle desde afuera, y entonces sintió el impulso de adelantarse.
Dicen que existe un momento así, en el que uno se inclina, reúne energías, contiene el aliento, un instante de supremo silencio que se da en la tensísima intimidad de dos personas.
Cierra uno los ojos, deja uno por un momento de ser y, no obstante, se encuentra luego con seguridad al otro lado del abismo. A decir verdad, hace ya mucho que deberíamos estar desesperados, pues nuestro saber en todos los aspectos presenta semejantes abismos y no viene a ser otra cosa que una serie de fragmentos de puente que se extienden por un océano insondable.
Por fin, como no encontraba nada dentro de sí mismo, dirigió su curiosidad otra vez a los hechos que pudieran llegarle desde afuera, y entonces sintió el impulso de adelantarse.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)