dimarts

cims borrascosos (emily brontë)

Jo tinc dins meu una fibra sensible que em diu que no hi ha res d'això; sé, per instint, que la seva reserva prové d'una aversió a les mostres ostentoses dels sentiments, a les manifestacions de simpatia mútua. Pot estimar i odiar de manera igualment encoberta, i considera una espècie d'impertinència que algú també l'estimi o l'odiï. Però no, vaig massa de pressa. Li estic atorgant gratuïtament els meus propis atributs.

1 comentari:

polcamprubí ha dit...

oh, doncs faré el mateix. prò diria q jo no escriuré en plan tan abstracte eh ^^