pedra de tartera (maria barbal)

Tirem cap avall, cap a la plana. Tot es veu tan bonic que no sembla possible que algú hagi de patir per petit i pobre que sigui.

No cal obrir la boca, només començar per algun punt de la pena i estirar a pleret com la llana de la madeixa i deixar que corri, que corri... fins que no veus el color perquè els ulls se t'han negat i tu no plores per fora sinó que la llana s'ha fet un tel d'aigua que rellisca galtes avall i, quan anava a sortir un sanglot, has sentit que no estaves sol i llavors s'ha fet el nus a la gola i s'ha instal·lat aquell dolor tan fort, fins que empassant a poc a poc s'ha trencat el nus de llana i ha quedat la madeixa per una banda i un tros de pena que amb un nus i tot ha baixat directe cap a la panxa.

És una compra com una altra, però s'hi barregen articles que no pesen. Una persona és massa per ser comprada i massa poc per viure a plaer...

jo confesso (jaume cabré)

Com que no la vaig acabar d'entendre, em vaig tancar a l'habitació desendreçada, amb el camió de la Creu Roja que m'havien portat els Reis ben agafat, em vaig asseure al llit i em vaig posar a plorar silenciosament, com es feien sempre les coses a casa perquè si el pare no estava estudiant manuscrits, estava llegint o estava morint-se.

Potser li preguntaria si allò tan incomprensible que deia entrava a l'examen de l'endemà; potser li demanaria permís per sortir a fer un pipí. Potser li preguntaria si a través de l'art podem copsar tot allò a què l'home va haver de renunciar per construir un món objectiu.

Va aturar la relació dels fets, però no abandonà l'esguard fix endavant, mirant enlloc perquè aquest dolor no es pot dir mirant els ulls de ningú.

El mal és que el Diable no existeix.

va ploure tot el dia (teresa pàmies)

"Renta't els peus -t'ordenà fent-te seure damunt d'una cadira baixa, la mateixa cadira on ella estava asseguda quan vas arribar-, no hi ha millor remei contra la tristesa."


Ell encongí les espatlles i contestà que també n'hi hauria a França ben aviat perquè l'Adolf Fou (així li deien, a Hitler) es faria l'amo de la situació i que, feixisme per feixisme, sempre fóra millor el de casa que el de fora.