Com que no la vaig acabar d'entendre, em vaig tancar a l'habitació desendreçada, amb el camió de la Creu Roja que m'havien portat els Reis ben agafat, em vaig asseure al llit i em vaig posar a plorar silenciosament, com es feien sempre les coses a casa perquè si el pare no estava estudiant manuscrits, estava llegint o estava morint-se.
Potser li preguntaria si allò tan incomprensible que deia entrava a l'examen de l'endemà; potser li demanaria permís per sortir a fer un pipí. Potser li preguntaria si a través de l'art podem copsar tot allò a què l'home va haver de renunciar per construir un món objectiu.
Va aturar la relació dels fets, però no abandonà l'esguard fix endavant, mirant enlloc perquè aquest dolor no es pot dir mirant els ulls de ningú.
El mal és que el Diable no existeix.
Potser li preguntaria si allò tan incomprensible que deia entrava a l'examen de l'endemà; potser li demanaria permís per sortir a fer un pipí. Potser li preguntaria si a través de l'art podem copsar tot allò a què l'home va haver de renunciar per construir un món objectiu.
Va aturar la relació dels fets, però no abandonà l'esguard fix endavant, mirant enlloc perquè aquest dolor no es pot dir mirant els ulls de ningú.
El mal és que el Diable no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada