És en les relacions amb els altres que s'agafa consciència d'un mateix; i això és justament el que fa que les relacions amb els altres siguin insuportables.
Viure sense lectura és perillós, t'has d'acontentar amb la vida, això et pot portar a arriscar-te.
[...] sinó el sofriment específic que va lligat al fet de ser artista: aquella incapacitat de ser feliç o infeliç de debò; aquella mena de filtre estètic que s'interposa, sense remissió possible, entre l'artista i el món.
Viure sense lectura és perillós, t'has d'acontentar amb la vida, això et pot portar a arriscar-te.
[...] sinó el sofriment específic que va lligat al fet de ser artista: aquella incapacitat de ser feliç o infeliç de debò; aquella mena de filtre estètic que s'interposa, sense remissió possible, entre l'artista i el món.
2 comentaris:
eh! has tret totes les fotos i has deixat només la mà del Roger!
no ho pareix però a la foto de la mà m'estava refugiant sota el roc aquest per guanyar temps per si s'acabava la pila o algo, prò no vaig aguantar gaire l'escomesa.
d'això.. les relacions amb els altres sempre són insuportables? si és possible una relació suportable és perquè no és prou completa per a prendre consciència d'un mateix, o perquè la percepció que en prenem és anòmalament bona? és possible que dues consciències diferents que provenen de dues relacions diferents convisquin en una mateixa persona i en un mateix moment?
el tercer paràgraf no sé gaire per on agafa'l, a quina mena d'artista es refereix? i a quin món; al seu complementari o només al què fa d'espectador quan exerceix d'artista? o els artistes ho sou permanentment? a què vénen ara tants interrogants?
pd. gall d'indi
Publica un comentari a l'entrada