dimarts

amors ridículs (milan kundera)

En aquest sentit la vida humana imita la història; al començament està submergida en una lentitud immòbil, i després, accelera progressivament.




-Sí. Més hauria valgut. Una fe massa ferma és el pitjor aliat. -La idea em va arrossegar i vaig començar el discurs-: Quan prens alguna cosa al peu de la lletra, acabes portant la fe a l'absurd. El veritable defensor d'una política no pren mai seriosament els sofismes d'aquesta política, sinó només els seus objectius pràctics que s'amaguen darrere d'aquests sofismes. Les frases fetes de la política i els sofismes no estan fets perquè se'ls creguin; serveixen més aviat d'una mena d'excusa tàcitament convinguda; els ingenus que els prenen seriosament hi descobriran més d'hora o més tard les contradiccions, començaran a rebel·lar-se i acabaran en la ignomínia com uns heretges o uns renegats.




(L'absolut? Sí. Flajsman era un noi acabat de llançar al món insegur dels adults. Encara que provava de seduir les noies, el que buscava essencialment era una abraçada consoladora, immensa i infinita, que el redimís de l'esgarrifosa relativitat del món que acabava de descobrir.)




-Si li diguessis la pura veritat, el que realment penses d'ell, aleshores consentiries a una discussió seriosa amb un boig i tu mateix et convertiries en un boig. I exactament el mateix passa amb el món que ens envolta. Si insisteixes a dir-li obstinadament la veritat a la cara, això vol dir que te'l prens seriosament. I prendre's seriosament una cosa tan poc seriosa vol dir que tu mateix perds tots la serietat. Jo, germà he de dir mentides si no em vull prendre seriosament els bojos i si no em vull convertir en un boig jo també.




Ai, senyores i senyors, que és trista la vida quan no es pot prendre seriosament res ni ningú!