diumenge

un home de paraula (imma monsó)

Ja no recordo com era abans de conèixer-lo. Només sé que jo anava d'aquí cap allà amb els meus ous, buscant un lloc on poder guardar-los tots, perquè detestava la idea de posar-los en recipients diferents, de separar-los. Un sol cistell, sé que volia.




I per fer això li calia un home que no estigués mai a l'aguait de les dones. Un home amb prou delicadesa i habilitat per fer-li sentir que no la necessitava. Un home que mai no l'esperés, perquè el present li seria sempre suficient. Un home que, tot i no tenir res, anés sobrat. Un home disposat a preservar la seva llibertat per damunt de tot, fins i tot d'ella. Vet aquí, en una paraula, allò que sempre havia estat buscant sense saber-ho: algú a qui sobrar.

"No és fàcil trobar un home a qui sobrar", va pensar. "O més ben dit, no és fàcil trobar un home que, sobrant-li, no prefereixi prescindir de tu."

3 comentaris:

robert ha dit...

ola, no sabia que tenies blog, anaves comentant i avui te vist foto i dic anda mira te perfil i e apretat i dic anda mira te blog i e apretat i e dit anda mira ke kurrat i e dit weno ia u nire llegint xk en tinc un munt i com toca epoca destudis doncs necesitare descansillos, li comentare al iago xk a ell li agrada la gen amb cultura literaria, nose si periodistica tb xo si mes no literaria i potser li mola el blog

maria ha dit...

ei! me'l vaig fer fa poquet, la intenció més q res és utilitzar-ho de llibreta virtual per apuntar alguns fragments q ja tenia clinxats i altres q vulgui afegir, però evidentment m'agradarà si algú (els) comenta :)

Itf ha dit...

Em trobo en la mateixa situació del Robert. Entro a comentar-li i veig que tens foto, entro al perfil i entro al blog. Ara el guardo a marcadores.