Les gotes colpien la lona de la tenda amb un soroll mat, a pocs centímetres de la seva cara, però estava a recer del seu contacte. De cop i volta va tenir el pressentiment que tota la seva vida s’assemblaria a aquell instant.
La vida, pensava Michel, hauria de ser una cosa senzilla; una cosa que es pogués viure com un conjunt de petits ritus, indefinidament repetits. Ritus potser una mica beneits, però en els quals es pogués creure.
La seva època havia aconseguit aquesta transformació inèdita: ofegar el sentiment tràgic de la mort en la sensació més general i més flàccida de l’envelliment.
De tornada a la cuina va prendre consciència que la creença, fonament natural de la democràcia, en la determinació lliure i raonada dels actes humans, i particularment en una determinació lliure i raonada de les opcions polítiques individuals, era probablement el resultat d'una confusió entre llibertat i imprevisibilitat. Les turbulències d'un corrent líquid al voltant d'un pilastre de pont són estructuralment imprevisibles; ara bé, a ningú se li acudiria qualificar-les de lliures.
Els elements de la consciència contemporània ja no estan adaptats a la nostra condició mortal. Mai, en cap època ni en cap altra civilització, no s'ha pensat tan llargament i constantment en la pròpia edat; tothom té al cap una perspectiva de futur ben simple: vindrà un dia en què la suma de plaers físics que pots esperar de la vida esdevindrà inferior a la suma de dolors.
A partir del moment en què no creus en la vida eterna, no hi ha religió possible. I si la societat és impossible sense religió, com sembles creure, no hi ha societat possible.
La vida, pensava Michel, hauria de ser una cosa senzilla; una cosa que es pogués viure com un conjunt de petits ritus, indefinidament repetits. Ritus potser una mica beneits, però en els quals es pogués creure.
La seva època havia aconseguit aquesta transformació inèdita: ofegar el sentiment tràgic de la mort en la sensació més general i més flàccida de l’envelliment.
De tornada a la cuina va prendre consciència que la creença, fonament natural de la democràcia, en la determinació lliure i raonada dels actes humans, i particularment en una determinació lliure i raonada de les opcions polítiques individuals, era probablement el resultat d'una confusió entre llibertat i imprevisibilitat. Les turbulències d'un corrent líquid al voltant d'un pilastre de pont són estructuralment imprevisibles; ara bé, a ningú se li acudiria qualificar-les de lliures.
Els elements de la consciència contemporània ja no estan adaptats a la nostra condició mortal. Mai, en cap època ni en cap altra civilització, no s'ha pensat tan llargament i constantment en la pròpia edat; tothom té al cap una perspectiva de futur ben simple: vindrà un dia en què la suma de plaers físics que pots esperar de la vida esdevindrà inferior a la suma de dolors.
A partir del moment en què no creus en la vida eterna, no hi ha religió possible. I si la societat és impossible sense religió, com sembles creure, no hi ha societat possible.
Hi ha percepcions humanes [...], experiències humanes; hi ha la raó que lliga entre elles aquestes percepcions, i l'emoció que les fa viure. Tot plegat es desenvolupa sense cap metafísica, sense cap ontologia. Ja no necessitem les idees de Déu, de natura o de realitat. Sobre el resultat dels experiments pot establir-se un acord dins la comunitat dels observadors per via d'una intersubjectivitat raonable; els experiments s'enllacen entre ells per mitjà de les teories, que han de satisfer tant com sigui possible el principi de l'economia, i que necessàriament han de ser refutables. Hi ha un món percebut, un món sentit, un món humà.
2 comentaris:
ostia no sabia keren tan reflectius akests texts, vaig a llegir-ne mes, venia a dir-te que faig un blog kes mes aixi filosofic espero jo, que es diu endosviatges.blogspot.com
per cert vaia foto aquesta ultima
Publica un comentari a l'entrada