Más sorprendente me parecía no haberme dado cuenta hasta entonces. Era uno de los muchos pozos que hay en el mundo, y yo uno de los muchos yoes que hay en el mundo.
Compruebo que no me he separado de mí mismo. Abro los ojos y, poco después, vuelvo a cerrarlos. Lo hago para igualar la presión entre la oscuridad que hay en mi interior y la oscuridad que me rodea, voy igualándolas poco a poco. Y el tiempo pasa.
3 comentaris:
em costa trobar-li un significat més o menys concret, la part que veig més clara és la segona que és com una explicació del que succeeix a la vida , un cert equilibri.
és q aquest llibre és bastant paranoia, té molt més sentit en el context, el q parla està "de veritat" al fons d'un pou totalment a les fosques.
jajaja ki ho hagues dit jo ke pensava en metafores i tal jaja
Publica un comentari a l'entrada