Com us ho diré? La música em fa oblidar la meva persona, la meva situació veritable, em transporta a una altra situació que no és la meva. Sota la influència de la música em sembla sentir allò que en el fons no sento, comprenc el que no comprenc, puc el que no puc. Jo m'ho explico pel fet que la música actua com el badallar, com el riure. No tinc son, però badallo si veig badallar; no tinc cap motiu per riure, però ric quan sento riure. La música em transporta tot d'un plegat, espontàniament, a l'estat d'esperit en què es trobava el que l'ha composta. [...] Vet ací perquè la música excita sense objecte. [...] Però aquí no hi ha sinó excitació, i el que cal fer sota l'impuls d'aquesta excitació no està indicat enlloc. D'aquí l'acció tan terrible, tan espantosa, de la música. A Xina la música és afer de l'Estat. I així hauria d'ésser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada