—No. Aquell que psicoanalitzi m'ho haurà de dir tot. Tot. Els pensaments més íntims. Els secrets més punyents, les idees recòndites, allò que no s'atreveix a confessar-se ni a si mateix, tot, i la resta, i també tot allò que hi ha sota la resta. No ho ha fet cap psicoanalista, encara. Vull veure fins on es pot arribar. Vull tenir ganes i desitjos, o sigui que ho agafaré dels altres. Suposo que fins ara no me n'ha quedat res perquè no he arribat prou lluny. Vull realitzar una mena d'identificació. És horrorós saber que hi ha passions i no sentir-les.
—Veig que com a mínim té aquest, de desig, i amb això n'hi ha prou perquè no sigui buit.
—D'aquesta manera —va continuar l'Angel—, moralment és una covardia però físicament implica un cert coratge.
Van callar.
—D'això... ara marxaré.
—Sí, ara marxarà.
—Doncs marxo.
En Jacquemort va dir a reveure i va marxar.
—Veig que com a mínim té aquest, de desig, i amb això n'hi ha prou perquè no sigui buit.
—D'aquesta manera —va continuar l'Angel—, moralment és una covardia però físicament implica un cert coratge.
Van callar.
—D'això... ara marxaré.
—Sí, ara marxarà.
—Doncs marxo.
En Jacquemort va dir a reveure i va marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada